L’autor de dit blog es un antic companyer de lluita per lo que la meua predisposicio cap al blog va ser de les millors. Quina sorpresa em llevi al llegir:
BLOG en llengua valenciana seguint les Normes d’El Puig (tambe conegudes com de la Real Academia de Cultura Valenciana-RACV-). El tipo d'accentuacio utilisat pot ser motiu de debat, pero no de divisio, entre el valencianisme.
Mai pensi vore semblant eixercici d’irresponsabilitat per part de persona a la que tinc per cabal i en lo cap ben amoblat. O ya no està en el mateix equip en el que abans lluitavem junts o està enfollit per ansies d’unitat en aquells que fa temps nos han abandonat.
Les seues afirmacions son totalment inadmissibles i clarament tendencioses. La primera afirmacio que demostra contraria a la realitat i una falacia es dir que les normes d’El Puig son les conegudes com a normes de l’Academia. Aço va ser cert mentrimentres la racv no va triar les seues propies normes, pero des del moment en que la racv va iniciar els moviments de confluencia en la AVLL quan se parla de normes de la racv es fa referencia a les normes accentuistes i del trencament, i quan se parla de les normes d’El Puig es fa referencia a les normes del consens i de l’unitat, les tradicionals. Intentar confondre als llectors dient hui en dia que lo que son dos normes contrapostes i antagoniques son conegudes pel mateix nom, donant a entendre que son lo mateix es una actitut deslleal i poc decorosa.
En segon lloc afirmar que el tipo d’accentuacio utilisat pot ser motiu de debat pero no de divisio es un atre pas en contra de les normes d’El Puig. El tipo d’accentuacio diferencia als que som fidels a la normativa netament valenciana d’aquells que renunciant als seus principis han iniciat els passos de la confluencia. Ademes cal afegir que la racv no s’ha parat en l’accentuacio, puix ha iniciat la reintroduccio d’arcaismes, aixina com paraules que mentrimentres avisa que son catalanismes en el diccionari general (sense retirar-les), en el ortografic les dona com a primera opcio per davant de les genuïnes valencianes.
La divisio la crearen aquells que hui estan en la AVLL o be com a academics o be com a usuaris, quan formaven part de la Seccio de Llengua de la racv. Acostaren la normativa a la de la AVLL i els que queden ara al carrec de la Seccio continuen en la tarea d’acostament, sense rectificar ni un punt ni una coma, al contrari, estan completant la faena introduint paraules estranyes. Manifestar que aço no ha de ser motiu de divisio resulta un eixercici de cinisme i irresponsabilitat. Negar el problema es un pas arrere. Per molt que mirem a un atre costat el problema no desapareix. El primer pas per a fer desapareixer un problema es acceptar que existix. Una volta som conscients del problema podem buscar les posibles solucions al mateix.
Per supost no podrem solucionar el problema si nos empenyem en caminar de la ma en aquells que son els promotors del mateix.
Cal denunciar a la racv per la seua conducta entreguista, per la seua negligencia a l’hora de cuidar de la Llengua Valenciana, per la seua traïcio als usuaris que confiarem en ells com a guardians de la Llengua dels nostres antepassats. Defendre-los, justificar-los o acceptar-los com a companyers de viage es tant com ser compliçs en l’atac mes greu que ha patit el moviment valencianiste.
La bona voluntat fa que a vegades nos comportem de modo injustificable, que per tindre una bona actitut cap ad alguns que ya han triat anar per un cami diferent al nostre i que estan defenent objectius antagonics als nostres, per tal de “guanyar-nos” la seua aprovacio som capaços de les majors atrocitats i desaires a la nostra gent.
Aço ha de canviar. Hem de tindre clar quins son els nostres i quins van per un atre cami. Aquells que caminen de la ma d’aquells que volen la destruccio de la Llengua Valenciana, no son els nostres. Es l’hora de rectificar. Aquells que se consideren dels nostres han d’abandonar les roïnes companyies i unificar criteris en aquells que defenem el valencià de sempre, sense confluencies, sense accents sospitosos, sense arcaismes… Es l’hora de reafirmar-se, es l’hora de tornar al cami del que mai cap s’hauria d’haver separat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario