Quan es va celebrar la convencio teniem dos temes en conflicte de vital importancia per al valencianisme. Dos qüestions que calia resoldre per a reafirmar-nos i donar un pas cap avant.
L’un es tracta d’un tema identitari, definir qui som, i per ende qui no som. Es digueren moltes coses, es parlà de territori, de simbols, de cultura, d’economia, d’ensenyança, etc. Pero no es volgue entrar en definir un model llingüistic.
Si, es digue que es defen una Llengua Valenciana independent en nomativa que reconega les caracteristiques diferencials de la mateixa… pero sense entrar en quina normativa complix eixos requisits. Es mes, es va rebujar a les normes d’El Puig com a model a seguir. Cert es que tampoc la RACV va conseguir que el seu model es reconeguera com a model oficial del valencianisme 2012. Donat que abdos models foren rebujats… ¿nos voldran vendre el de la AVLL? ¿per quin motiu obscur no vullgueren entrar en el tema? ¿a sant de qué era tan important per a la comissio no tractar sobre quin model llingüistic representa al valencianisme? ¿cóm es possible que la comissio en ple votara contra l’acceptacio de les normes d’El Puig?
Donat la dificil situacio actual de la Llengua Valenciana, la convencio 2012 era el lloc a on calia recolzar ara mes que mai les normes d’El Puig. Era l’ocasio per a deslligar-se definitivament del llastre que supon la RACV, i deixar-los a soletes en el seu cami cap a la confluencia.
Pareix ser que els accentuistes tenen molt de pes i es va triar continuar de la ma de la RACV.
I dic yo… ¿qué nos importa als valencianistes lo que puguen fer o inclus opinar aquells que no caminen pels camins del valencianisme? Ells que trien el seu cami, que nosatres ya hem triat fa anys el nostre i ningu alie al nostre moviment nos te que dir cap a on hem d’anar.
Tot aquell que camina cap a la confluencia no es valencianiste. Tot aquell que ha donat un pas cap la confluencia s’ha eixit del cami valencianiste. Els accentuistes volent, o sense voler, han donat un pas cap a la confluencia. Si volen tornar al cos valencianiste hauran de descaminar el cami andat cap la confluencia. ¿aixo qué comporta? Comporta abandonar les normes accentuistes, ya que estes varen ser un primer pas de confluencia.
Mantindre el canvi ortografic accentuiste, per ser un fet consumat, es tant com acceptar per bo un pas cap a la confluencia. Pero ademes cal denunciar que els canvis no es queden en l’accentuacio. La RACV porta una campanya llarga d’acostament lexic a les normes de la AVLL. En els seus diccionaris podem trobar l’introduccio d’arcaismes que son usats per les normes catalanistes (altre, aquestes, nosaltres, avi, etc.) aixna com de paraules alienes a la Llengua Valenciana (Sorra: arena grossa, papayona: palometa, etc.).
I el segon va ser el tema de la representacio dels valencianistes en la societat. Moltes ponencies es varen redactar com si d’un partit politic es tractara, pero en acabant no vullgueren ni parlar de la creacio d’un partit. Digueren que no era el lloc, atra volta la mateixa excusa.
Els valencianistes necessitem urgentment obtindre representacio politica. Hem de fer sentir les nostres reivindicacions al Poble Valencià. Sense representacio politica no tindrem veu i sense veu no serem res, que es tal i com estem ara.
Dilatar mes la creacio d’un partit que represente els nostres interessos fa pensar que anem sobrats de temps… pero ans al contrari, ya estem fora de temps, fa anys que deuriem estar lluitant politicament per a defendre els nostres ideals i postulats. Cada dia que passa es fa mes dificil la reconstruccio de la consciencia nacional valenciana. Cada dia que passa l’identitat valenciana està mes diluida en identitats foranees. Cada dia que passa la consciencia nacional valenciana està mes morta i desapareguda.
En la convencio es podien haver donat els passos embrionaris per a la creacio d’un nou partit que nos defenga i represente, pero lo mateix que la qüestio de posicionar-se defenent una normativa, es va rebujar. En lloc de donar un pas cap avant donarem un pas cap arrere.
Ara que es va a presentar el document marco de la convencio valencianisme 2012 continuem en els mateixos acuciants problemes que teniem abans de celebrar dita convencio. El problema del model llingüistic no està resolt. Els accentuistes cada volta copen mes llocs a tots els nivells. Els cursets de valencià en normativa accentuista son cada volta mes numerosos i lo mes greu, en cobertura d’entitats i associacions que supostament no son accentuistes. L’unica noticia bona es que la AELLVA no a travessat el pont de la ma de l’Oronella, pero al ritme que la RACV camina cap a l’atra vora en breu tot aquell qui estiga lligat a la RACV es vorà a l’atra vora.
En quant a la creacio d’un nou partit… Si els suposts garants del nou partit son aquells que son responsables de tot este embolic, mal auguri tenim.
S’ha d’acabar en l’oscurantisme en que s’ha desarrollat la convencio. Si hi ha motius que justifiquen tan estranyes conductes es l’hora de que nos les facen saber.
Es el moment d’aclarir idees, de tindre clar qui som i cap a on anem i en qui ho fem.
Sigam coherents, som valencianistes, busquem defendre lo valencià. La Llengua Valenciana es el nostre referent principal. Nosatres defenem les normes d’El Puig tradicionals. Tots aquells que defenen una atra cosa no son part de nosatres. Anem cap a la consolidacio de la Llengua Valenciana i la normativa que la regula. No volem disoldre-nos en cap atra normativa. Anem en tots els bons valencians que busquen lo mateix que nosatres. Tots aquells que busquen una atra cosa no poden acompanyar-nos en el nostre viage. Els accentuistes seran molt bons valencians pero no son valencianistes que defenen les normes d’El Puig, son una atra cosa, ells defenen el pas de confluencia que han donat. El seu cami s’allunta del nostre. No nos hem de desviar ni una miqueta del nostre objectiu ni del nostre cami per a acostar-nos ad ells ni a cap atre, perque si ho fem, deixarem de ser nosatres i passarem a ser ells. LA LLUITA CONTINÚA.
